"Intringolis". Paret dels Heretges. Camarasa.

Avui al matí i amb els nens i nenes recent deixadets al cole, ens juntem dos papis un ratet i ràpid ràpid ens enfilem a l'Intringolis sense massa miraments.

A collons, és una via petita però molt ben parida, autèntica i amb bona roca. El segon llarg preciós i amb possibilitats de fer-lo amb lliure, llàstima que se m'ha trencat un peu un cop enfilat el diedre vermell llis i avall que fa baixada!




Us deixo les ressenyes que he trobat i un parell de fotos.

Del llibre "Escalades a la noguera"

Apunt de volar al primer llarg

Tercer llarg

"Pitufos". Collegats.

Després d'unes horetes d'ara vinc, ara no vinc, anem aquí, anem allà... Últimament el club d'alterne està esbalotat...

Xerrant amb l'Ari, quelcom per consolar-nos, fresquet i no gaire lluny... em passa pel cap la Pitufos de Collegats, hosti si fa temps que la volia fer. S'ho mira una mica i decidit.

Bona tria, és una via fresqueta, per dies de calor, et passes pràcticament tota la via a l'ombra.

La van obrir en Godoy i en Solís l'any 1979, jo feia  encara no quatre mesos que havia arribat al mòn. És una via molt guapa i curiosa, com m'agradaria trobar una línea així per obrir, que bé que s'ho deurien passar!

Té una placa ben exigent a l'entrada on t'ho has de currar per aconseguir protegir-te amb cara i ulls, i deprés vinga festival de xemene

ies! Vinga metres i arrastrades, amb bona roca i sovint amb opcions d'anar ficant proteccions força decents.

Hem disfrutat molt!

Al tram que marca que s'ha d'abandonar la vertical de la xemeneia s'ha d'entrar cap dins de la fissura, vas fent i apareixes a l'altre costat de la llastra. Després escales altre cop cap a dins de la fissura en sentit contrari i en diagonal ascendent i si vas buscant el millor pas apareixes de pet a la reunió. Molt curiós. Hem vist per internet alguna confusió escalant per l'exterior... cap dins cap dins...

Apa la ressenya de l'Armand i no us la perdeu! Segur que no fareu cua!

"Ressenya de l'Armand Ballard"

"Placa exigent del principi"

"Escuraxemeneies"

"Quin plaer i bona roca"

"Cap dins cap dins..."

"Amb lo bé que s'estava a l'ombra"

"Qui cerca troba" Paret de les Gralles. Serra Carbonera.

Ara que comença arribar la calor enfilem a encetar la temporada a la Carbonera, la selva Veneçolana mes propera...

D'aquesta via massa info no hi ha, amagadeta a la dreta de la paret, amb la mateixa entrada que la xemeneia oest, és separa d'aquesta per la dreta amb tres tres llarguets, un d'ells potent.

Després de fer el tram comú amb la xemeneia tenim un primer resalt fácil de cinqué amb bona roca, per continuar amb els dos llargs que li donen salsa a la via, un 6a peleón però amb molt bona roca, i un 6b d'offwith cabrón pq està molt trencat, sobretot la banda dreta on no podem recolzar el peu ni un momento.

Ressenya del llibre de piades

Ben trobada i per col·leccionistes...

 

Principi de l'últim llarg, aquí encara faig bona cara...

 

 

principi del penúltim 6a

"LLuna Plena". Paret dels sostres. Montroig.

Enfilem una collada de bon matí a tastar la "Lluna Plena"...

Just al costat esquerre de l'Estel de l'Alba, semblant, però menys continua i sostinguda, i més embardissada i trencadota.

La via és xula, però un parell de feixes molt herboses punxoses la fan desagradable, i el llarg de 6b molt bònic, llàstima que la part d'offwith hagi estat conquerida per bardisses vàries i fa que esdevingui una lluita aferrissada amb la natura... ho dic per experiencia.

Si he de triar em quedo amb la de l'Alba, però tampoc li faig mala cara a la Lluna...

Tascons, aliens, friens... fins al 4 crec.

"Ressenya del llibre de piades"

 

Primer llarg